El somriure de Jean Seberg

15,00

Descripción

La tarda del dimecres 9 de març de 1966 estudiants i intel·lectuals es reunien al convent dels Caputxins de Sarrià (Barcelona) per constituir el Sindicat Democràtics d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB).  En el curs del desenvolupament de l’assemblea, la policia va envoltar l’edifici conventual  sense atrevir-se però a entrar immediatament per la força, per tal de no violar el Concordat amb l’Església Catòlica. Tanmateix, la decisió política de convertir la mobilització estudiantil en un  desafiament general a la Dictadura franquista, que anés més enllà de la resistència, fou presa pels dirigents del moviment i els assistents a l’acte,  que van optar per restar al convent tornant així la pilota al règim. 

La preocupació del dictador davant la tancada i el setge dels autoconfinats al convent dels Caputxins va multiplicar el ressò de la seva acció: diferents mitjans de comunicació estrangers van informar dels esdeveniments; l’endemà les assemblees, a la major part de les facultats i escoles superiors, van acordar la vaga del districte universitari, i els estudiants van coincidir al carrer amb un grapat de pares i mares dels tancats que van ser dispersats sense cap mena de contemplació per part de la cavalleria de la Policia Armada.

Aquesta novel·la s’aproxima a la crònica dels fets amb la companyia d’uns estudiants que protagonitzaren un dels episodis més audaços dels darrers anys del franquisme, i que conduiria al germen de l’Assemblea de Catalunya. Foren les forces polítiques, sindicals, cíviques i religioses de Catalunya les que encapçalarien el camí cap a la democràcia a l’Estat espanyol.

El somriure de Jean Seberg és un relat històric vibrant i entretingut que palpa la memòria d’uns dies en que confluïren, a més de la tancada d’estudiants i intel·lectuals, la mort del darrer alcalde republicà de Barcelona; el perill d’un holocaust nuclear a la costa d’Almeria; o fets inquietats de la crònica negra d’un país que amagava monstres sota l’estora. Enmig de tot, una generació de joves compromesos i l’ombra del somriure de Jean Seberg, símbol d’un món somiat i ideal de llibertat. 

Ramon Breu Panyella

Ramon Breu Panyella (L’Hospitalet de Llobregat, 1956) és  professor d’història i d’educació en comunicació, formador del professorat, articulista i escriptor. Des del 2004 coordina el projecte Cinescola. Ha escrit diferents llibres que tracten d’innovació pedagògica en el marc de l’alfabetització mediàtica, tan necessària. 

Pel que fa a la ficció, les seves obres pretenen difondre la memòria en contextos de novel·la històrica amb ingredients del relat negre clàssic, buscant  sempre una escriptura plaent i amena. 

@RamonBreu

Valoraciones

No hay valoraciones aún.

Sé el primero en valorar “El somriure de Jean Seberg”

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *